A continuació es pot observar com ha anat evolucionant la maduració dels fruits de la vinya. En la segona imatge es pot veure com aquests ja han verolat i estan llestos per a ser collits. La recol·lecció està programada sobre meitats de setembre i el moment concret es determinarà segons els valors de grau alcohòlic potencial (GAP), que està relacionat amb el contingut de sucres presents.
Al llarg de la campanya, s’ha realitzat el seguiment fenològic del cultiu, que amb l’ajuda de la teledetecció, ha permès observar l’evolució de la fracció de radiació interceptada o FAPAR. Aquest factor és important ja que un increment en la superfície ocupada pel cultiu es tradueix també amb un increment de les seves necessitats hídriques.
Segons la predicció de vigor del cultiu, aquesta assoleix el seu màxim a finals d’agost, amb un 0.47/1 de la fracció de radiació interceptada. Es pot observar la evolució del vigor en la gràfica a continuació:
El sistema de reg incorpora dues mànegues per fila d’arbres; fet que permet aplicar la tècnica de PRD o parcial root dèficit. Aquesta tècnica té com a objectiu alterar la fisiologia de la planta per tal de controlar el vigor, incrementar la qualitat del raïm o bé estalviar aigua i millorar la eficiència en el seu ús.
Com es pot observar en la gràfica a continuació, també s’ha aplicat la tècnica de RDC o reg deficitari controlat, que ha permès estressar de forma controlada el cultiu.
En el període comprès entre el 4 i 15 de juny, s’han anat reduït progressivament les necessitats hídriques fins al 60% del total. Aquesta reducció de les necessitats, s’ha mantingut durant el període comprès entre el 15 de juny i 10 de juliol. Un cop finalitzat el període de reducció més restrictiu, les necessitats s’han incrementat progressivament durant 5 dies fins arribar al 120%, mantenint aquests valors durant una setmana. Finalment, s’han reduït progressivament fins arribar altra vegada al 100% el dia 25 de juliol.
A més, també s’han tingut en compte l’estat hídric de l’arbre a partir dels potencials obtinguts amb els sensors instal·lats. Durant la fase on s’ha aplicat RDC, els potencials màxims registrats han arribat fins a 11 bars, pel que tot i ser els valors registrats més elevats al llarg de la campanya, l’estrès que han patit tampoc ha estat gaire sever.
A continuació es realitza un repàs dels diferents sensors instal·lats:
En la gràfica anterior es poden veure els diferents valors registrats tant pels sensors d’humitat com pel cabalímetre. A la primera gràfica, les barres verdes representen els regs, tal com es reflecteix en els polsos de reg de la segona gràfica. Les barres blaves mostren l’ETo, i les taronges, la pluviometria. S’observa clarament que en els dos períodes amb precipitacions, les barres d’ETo disminueixen notablement, i els sensors de contingut d’aigua al sòl responen a aquesta pluviometria.
Si ens fixem amb més detall en els sensors de contingut d’aigua al sòl, podem apreciar que un d’ells es manté constant, només variant quan hi ha pluges, mentre que l’altre fluctua segons els regs aplicats. La gràfica en qüestió, exemplifica la utilització de la tècnica de PRD mencionada anteriorment, que gràcies a la disposició dels sensors d’humitat instal·lats a banda i banda del cep, representa els diferents escenaris d’aquesta tècnica.
La gràfica anterior mostra els valors enregistrats pels sensors de potencial hídric de tronc FloraPulse. Es pot observar que aquests mostren una tendència força similar entre ells.
Com a fet a destacar, s’ha detectat que en alguns sensors digitals com aquests, no es reben dades durant els períodes de màxima temperatura durant el dia. També es pot observar que durant els períodes on s’han produït precipitacions abundants, la gràfica mostra valors irregulars i notablement superiors als normals, evidenciant també una millor en l’estat hídric de l’arbre.
Per altra banda, és important també destacar que els valors de predawn es mostren sempre disponibles i aporten informació sobre l’estat hídric de l’arbre.