Com a fonament per a una gestió del reg basada en dades, l’aproximació més usual és el mètode de balanç hídric dels cultius proposat per la FAO. En general, es considera que aquest mètode seria una bona pràctica per part dels regants i és la base de la majoria de serveis de recomanació, per exemple l’eina de reg de Rural Cat. De manera complementària, l’ús de sensors al sòl o a les plantes pot aportar dades amb què ajustar amb més precisió el balanç hídric a les casuístiques concretes de cada parcel·la . En els darrers anys, el cost i les dificultats tècniques per desplegar sensors a camp s’han reduït enormement, gràcies entre altres a l’auge de l’Internet de les Coses. D’aquesta manera, amb l’ús de sensors per ajustar el balanç hídric amb més precisió s’aconsegueix habitualment un estalvi d’aigua addicional de l’ordre de 15-20% comparat amb només utilitzar balanç hídric . L’estalvi respecte a un agricultor mitjà pot ser molt més gran. Addicionalment, la teledetecció brinda l’oportunitat de monitoritzar els cultius de manera eficaç tant per seguir-ne el desenvolupament vegetatiu com per estimar-ne l’estat hídric. Per això, hi ha serveis de recomanació de reg per a cultius herbacis basats en teledetecció.
Un altre tipus de tecnologies d’interès per al reg són les simulacions de cultius. Si bé els mesuraments per sensors i teledetecció aporten dades sobre el que ja ha passat, les simulacions permeten preveure el que passarà a continuació i també permeten fer prospecció del que podria passar si es pren una decisió o una altra. Un model de referència per simular les relacions aigua-collita és Aquacrop, promogut per la FAO. La simulació de cultius regats també pot proporcionar un instrument per a l’aprenentatge dels regants. Un exemple és Simulareg , amb el qual es poden fer cursos de programació de reg en un entorn virtual.
Les diferents tecnologies esmentades no són excloents sinó perfectament complementàries. Actualment el paradigma dels bessons digitals (digital twins) està emergint amb força per integrar dades, processos i presa de decisions en nombrosos sectors (industrial, enginyeria, medicina, etc.). Consisteix a tenir una representació virtual dels objectes d’interès del món real, que recrea mitjançant simulació els processos principals i que es mantingui permanentment actualitzada respecte a la realitat, per exemple, a través de sensors. En el cas del reg, els bessons digitals permeten tenir una visió més completa de l’estratègia de reg al llarg de tota una campanya, no limitada només avui dia. Això permet un pas endavant en el maneig de reg amb dotacions limitades. Un bessó digital per al maneig de reg en parcel·la és IrriDesk, que pot interactuar màquina a màquina amb alguns programadors de reg.
Tot i això, si bé es poden trobar exemples de l’ampli repertori de tecnologies digitals de suport al reg, la seva adopció per part dels regants encara és escassa. Entrevistes amb agricultors revelen que el desconeixement de les eines existents i la inèrcia en els hàbits de treball es troben entre les principals barreres per a la digitalització del reg.